iPad (la compra)

Divendres va ser el dia D. Després de mesos d’espera Apple posava a la venda el seu nou dispositiu personal en forma de tableta que està cridat a encetar una nova categoria de dispositius.

Començaré explicant la meva anècdota personal a l’hora de comprar-lo. El 10 de maig, quan es van obrir les reserves online vaig intentar fer la meva però després d’alguns problemes tècnics vaig acabar cancel.lant-la. Així doncs si el volia tenir des del dia D havia de buscar la manera de comprar-lo en una de les poques botigues que l’havien de posar a la venda.

Després de fer una mica de recerca vaig pensar que el Media Markt de Girona seria el lloc escollit per anar a la búsqueda i captura de l’iPad. Els vaig trucar i em van confirmar que en tindrien uns 20 per vendre i que no feien reserves. Dilema a la vista. A quina hora tocarà anar-hi per trobar-ne?

Penso que en aquesta vida hem de deixar-nos moure per aquest tipus de petites bogeries i no em fa vergonya reconèixer que a quarts de set del matí em vaig posar en marxa per arribar al Media Markt a temps per comprar una de les poques unitats a la venda.

A les 8:30 (hora i mitja abans de l’obertura de portes) ja era al pàrquing fent temps. Vaig ser el segon en arribar. Per davant meu una noia volia aconseguir un model concret d’iPad i que a les 7 ja havia arribat.

Mica en mica va anar arribant altres friquis gironins com jo que venien a buscar el seu nou gadget. A falta de 30 minuts per l’obertura de portes un noi extremadanent agradable i bon professional que és el cap d’informàtica de la botiga ens va prendre nota de l’ordre per el que havíem arribat i el model que compraríem. Així ens estalviàvem corredisses i podíem conèixer de primera mà quins models podíem comprar.

A les 10 es van obrir les portes i tranquilament vam poder entrar a recollir l’iPad que cadascú havia encarregat al noi que he comentat abans. Tot molt ordenat, tot molt ben organitzat.

Jo volia afegir a la compra un teclat bluetooth adicional però no els en quedaven.

A les 10:10 ja era al cotxe camí de Les Preses amb la satisfacció que tant el “madrugón” com els quilòmetres havien valgut la pena.