Futbol i Tecnologia

Aquests dies et deus haver adonat que mig planeta (o més) està pendent del Mundial de Futbol que s’està disputant a Sudàfrica.

Aquest és sens dubte un Mundial global. Es disputa a Àfrica, segurament el continent que va més endarrerit en termes de comunicació i la resta de continents segueixen en temps real tot el que passa a la terra de Mandela per tots els canals de comunicació possible. Si els Mundials de mitjans de segle XX eren els de la ràdio i els del darrer quart de segle van ser els de la TV, està clar que a primers de segle XXI Internet és el mitjà que més està transportant les emocions del futbol a tots els racons del planeta.

D’una banda, i davant, de les restriccions que suposa l’emissió de part dels partits per canals de pagament la gent s’ha abocat a Internet per poder veure en directe, i gratuïtament, allò per el que hauria de pagar per veure-ho a la “tele de sempre”. De ben segur que la qualitat d’imatge no és la mateixa o que hi ha una mica de retràs però quan es tracta de seguir si el teu país guanya o no qualsevol servei d’streaming pot ser bo.

Les xarxes socials també s’han “contaminat” del fenòmen global que suposa la cita del Mundial. Facebook i sobretot Twitter veuen com en els dies de partit multipliquen el seu tràfic de manera espectacular i fins i tot en molts moments han de demanar excuses per caigudes de servei degut al tràfic brutal que es produeix. Segons dades no oficials, el dia de la inauguració de la Copa del Món es va batre el rècord històric de tràfic a Internet superant el dia de l’elecció de Barack Obama com a president dels EUA. En el partit Japó – Dinamarca Twitter ha fet oficial que van batre el rècord de tweets per segon arribant als 3823 superant de llarg els 3085 que es van produir en el setè partit de la final Lakers – Celtics de la NBA.

Un fenòmen global i tecnològic.

I l’esport? Està a l’alçada?

Més enllà de l’avorriment que suposa seguir qualsevol dels partits d’aquest Mundial (com a mínim en la primera fase i vivint-lo sense passió per cap selecció) està clar que el futbol viu d’esquenes a la tecnologia.

Sense anar més lluny, avui, en la segona jornada de vuitens de final, Anglaterra i Mèxic han patit dues errades arbitrals garrafals que mentre els àrbitres dels dos partits intentaven treure l’entrellat sobre la gespa sobre el que havia passat, a Internet, ja hi havia desenes de milers de comentaris de gent que estava a milers de quilòmetres de l’estadi i que havien vist de forma clara i precisa el que havia passat sobre la gespa.

Una pilota que ha entrat i que cap dels quatre àrbitres ha sabut veure dins i un fora de joc clamorós que també ha escapat de la visió dels responsables d’arbitrar el partit.

Un event global, de l’esport més popular, milers de milions de dòlars en joc, centenars de milions de persones seguint els partits en directe i connectats els uns amb els altres, i tot plegat s’ha de decidir per si un paio en una centèsima de segon i a 30 metres de distància ha vist si la pilota ha rebotat aquí o allà o si el davanter tenia un o dos o cap defenses entre ell i la linea de gol. Absurd.

Està clar que si no ho arreglen és perquè no volen. Bàsquet, Futbol americà o Tennis són tres esports que han sabut actualitzar-se i que miren de solucionar el més que probable error humà amb ajuda tecnològica i reduir el mínim la possibilitat d’injustícia. El futbol, que per xifres, és el més popular i per tant el que mou més diners segueix ancorat a fa 50 anys.

Una vergonya.