Me’n vull anar a casa

Després del mal sabor del dia d’ahir. Avui ha tornat a sortir el sol.

L’ambient d’avui a la feina és de gran tristesa però tot i això s’ha de tirar endavant.

A més a més avui tinc un mal de queixal que no es pot aguantar i em fa mal mitja cara.

Encara no sé quan tornaré (no hi ha bitllets cap a Girona fins dilluns) i quan acabem la reunió d’aquesta tarda a Telefònica a veure si com a mínim puc volar a Barcelona i d’allà pujar fins a Girona amb els meus pares.

El final del dia d’ahir va ser bastant surrealista. Com que no estava previst que em quedés una nit més no tenia hotel reservat l’habitual de quan vinc a Madrid estava ple.

La secretària me’n va estar buscant i no n’hi havia cap amb habitacions lliures i l’únic que va trobar era un hostal a la zona de Noviciado.

Sortint de la feina m’hi vaig adreçar i de camí ja vaig detectar que hi havia marro. La zona estava plena de locals "d’alterne" i la gent del carrer no feia massa bona pinta. En arribar a puesto no vaig veure cap cartell, era un edifici de pisos antic i no posava res d’hostal. En acostar-me a les bústies vaig veure que al tercer pis hi posava "Hostal Abami" i vaig entendre que era allò. Vaig pujar i vaig trucar al timbre. Una dona vella em va obrir la porta i ja m’esperava "Conbaño?" em va dir, "No, no, Jané, David Jané". "Que si quieres la habitación CON BAÑO?". En fi, estava empanat.

Era un pis on les habitacions les llogaven i em va deprimir encara més el fet que no estava massa net i que es veien moviments extranys entre altres hostes de l’establiment.

Em va donar la clau de l’habitació i em va espetar que li pagués la nit. Jo li vaig demanar 5 minuts, que havia de treure diners….

Vaig entrar a l’habitació i a la velocitat del llamp vaig treure l’ordinador de la bossa, vaig conectar-me a internet i vaig començar a buscar com un boig una habitació lliure a Madrid. Estava a punt de anar-me’n a Leganés quan vaig veure a una web que l’Hotel Senator Gran Via tenia una habitació lliure.

Corrent vaig trucar-hi. "Si, si, he tenido una anulación y acabamos de colgar en el sistema esta vacante". "La quiero" li vaig dir.

Després de donar-li telèfon, VISA i nom, vaig agafar el portante i vaig abandonar aquell infern d’hostal. Li vaig dir a la dona que finalment podia anar a casa d’un amic.

Eren vora les nou que arribava al Senator, un hotelàs a 300 metres de la oficina que s’obria davant meu com si fos el paradís.

La noia a recepció, molt més guapa, jove i amable que la de l’hostal em va dir, "has tenido mucha suerte". "Lo sé, lo sé….pillar una anulación a estas horas…". "No solo eso, la habitación que nos queda es nuestra mejor suite y pagarás a precio de simple…"

No crec en aquestes coses, però ahir vaig tenir la sensació que la casualitat s’havia aliat amb mi.

Vaig pujar a l’habitació i efectivament era el paradís.

Una magnífica suite amb moble bar amb barra lliure, internet, TV per satèlit, un bany meravellós, una saleta d’estar i una terrassa amb vistes sobre la Gran Via, a l’alçada de l’edifici de Prisa.

Em vaig fer pujar un sopar i després d’una dutxa em vaig relaxar tot donant voltes a lo fràgil que és la vida i com hem de valorar i aprofitar cada petit instant, cada petit detall.

A veure si la "suite" on dormo avui m’és més familiar…

Ja us ho explicaré.