Ens tenim l’un a l’altre

Quarts de 8 del matí, començo a obrir els ulls i intento identificar on he passat la nit. Tot just veig que estic al meu llit, a casa i me n’adono que hi ha una intrusa al meu llit.

"Bon dia papi!!!!!!!"

Ahir a la nit ella dormia al sofà quan vaig arribar a casa i avui ella em torna la jugada despertant-me de "males maneres".

Serà un dia especial. La Silvia s’acomiada amb presses de tots dos confirmant que tot està "atado y bien atado" i la Clàudia i jo baixem a esmorzar ben despentinats i fent llistes de les coses que farem avui.

"Gimnàstica i després cap a Badalona".

La meva llista és una mica més complicada però és igual.

Al migdia em faig la bossa i tan bon punt la Clàudia s’acaba els Ravioli carreguem el cotxe i li diem adéu a la mama. Es quedarà tranquila aquesta estona fins demà quan baixi a Badalona…

Sortim de Riudaura i anem comentant la jugada, veurem als avis, als cosins, a en Ramon, el mar….m’explica la classe de gimnàstica, "hem fet psico" diu, psicomotricitat suposo..

Deixem La Garrotxa enrera, també el Pla de l’Estany…quan arribem al Gironès les meves preguntes ja no tenen resposta, s’ha adormit…

La miro pel retrovisor, em dóna tota la pau del món. Ella ho és tot per mi, però me n’adono que sense mi ha après a viure i seguir creixent com a persona. Com diu ella "anem de colegues", espero que sigui així per molts anys.

M’encanta allò que diu quan jo marxo i es queda amb la seva mare.

"No passa res, ens tenim l’una a l’altra"