Avui ha estat un dia de conte…
Després de fer una mica de feina al matí, en Ramon m’ha trucat per fer una visita a un Castell d’Arenys de Munt i veure si podíem portar-hi la Clàudia.
De fet havia de ser una sorpresa a dues bandes.
Vist lo bona que era la idea l’he ajudat a moure els fils i ens hem plantat a les 2 del migdia a la porta del Castell.
A la Clàudia li hem explicat que aniriem a veure un Castell de princeses i que allà hi trobaríem una bona amiga seva.
Aquesta amiga seva, la Silvia, ha sortit a les 2 i s’ha endut una sorpresa en forma de Clàudia i d’una bonica rosa roja.
Totes dues s’han perdut Castell endins fent-se festes mentre a fora hem quedat en Ramon, en David i jo.
Minuts més tard ens han obert la porta principal i hem pogut passar. La Silvia ens ha fet de cicerone per les diferents estances del Castell i la Clàudia s’ho mirava tot embadalida. Qui sap les històries que li devien passar per el seu caparró, ple de contes de princeses i prínceps…
Ella anava mirant i preguntant on era la princesa, i ningú li sabia donar una resposta exacta.
Acabada la visita ha tornat amb els seus avis i la experiència l’ha marcat de tal manera que valia la pena preguntar-li sobre el Castell per sentir després les seves històries i explicacions bellugant mans i braços i amb uns ulls com a taronges.
Potser si tots plegats hi poséssim la mateixa energia, imaginació i franquesa a les nostres vides seria més fàcil que les històries de prínceps i princeses es convertissin en realitat.
Per cert, avui la Clàudia s’ha adormit amb un vestit de princesa posat, segur que entre això i la visita al Castell tindrà uns somnis fantàstics.
Un Comentari
Realment ha sigut un dia de prínceps i princeses! Tens raó David, és una llàstima que perdem amb els anys aquesta inocència infantil que fa que ens emocionem a cada moment per tot allò que la vida ens regala.
També heu pogut conèixer a l’altra petita princesa que habita el Castell i que cada matí em regala el seu particular bon dia, la Maria, que és la filla dels masovers gambians del castell. Avui a la tarda, quan he pujat a dir-li adéu i desitjar-li un bon cap de setmana, només feia que demanar-me:
- Xivia, donde está nena? y Claudia?
I es que la Petita Xef Xurro roba el cor a grans i petits.
Moltes gràcies…