I tu, què faries?

Un bon amic m’ha trucat avui.

M’ha demanat consell sobre el seu futur professional. Es troba davant una bifurcació i volia saber la meva opinió sobre quin camí prendre.

Durant la conversa hem comentat un post meu de fa uns mesos (I si no és tan difícil?) on comentava que un dels factors que t’han d’ajudar a decidir-te és el que el cos et demana.

Evidentment s’han de mirar els diners, horaris, la feina a fer, però habitualment serà bastant comparable i hi ha un factor que moltes vegades oblidem que és obeir el que el cor ens està demanant.

En el cas que em comentava aquest meu amic hi havia un altre detall que a mi em provoca un cert rebuig. En la seva feina actual li havien contraofertat per evitar que marxés. Què vol dir això? Que fins ara s’havien estat guardant per ells alguns diners que haurien d’haver estat per el meu amic? Que potser ara perdran diners a canvi de poder seguir escoltant els seus acudits? Tan guapo és? o tan lladres han estat ells fins ara?

En qualsevol cas és una sort trobar-se en la disjuntiva de triar entre "bo" i "millor". El problema seria si fos al revés ("pets o merda" que en diuen per aquestes contrades nostres).

D’una banda hi ha potser una seguretat (fictícia com totes), una trajectòria, uns mèrits adquirits i de l’altra un projecte nou (cosa engrescadora per si sola). D’una banda hi ha un cert prestigi per la posició a ocupar i de l’altra una feina potser menys reconeguda però que pot aportar més riquesa personal en forma de petits reptes diaris.

Estic segur que la decisió que prengui, un cop decidit, serà l’encertada.