Llegeixo a Microsiervos que el mític ordinador Commodore 64 fa vint-i-cinc anys.
Recordo que un dia (farà 24 anys aproximadament) el meu pare va tenir una il·luminació i va llevar-se decidit a posar els quatre calers que tenien estalviats els meus germans (més alguna de les seves tradicionals "ayuditas") a termini fixe i a canvi la Caixa els hi regalava (o venia a baix cost, ara mateix no recordo) un Commodore 64.
Aquells va ser el primer ordinador que va entrar a casa i tinc el record nítid del dia que va arribar l’ordinador.
Als meus germans els faltaven mans per desembalar-lo i repassar el manual d’instruccions per veure com funcionava aquella maquinota. Un (o dos) passos més enrera jo m’ho mirava embadalit.
Aquelles formes rodones, aquell color crema, aquell soroll de les seves tecles…comparat amb la Olivetti que havia fet servir algun dia per escriure era un so celestial…
"El futur està a l’informàtica" deia sempre l’avi, i el meu pare li va fer cas i va plantar un ordinador a casa.
Recordo també que a les primeres de canvi, els meus germans (molt més grans i assenyats que jo, que amb 7 o 8 anys era un terrorista) em van dir que no se m’acudís de tocar-lo sense el seu permís. Podria jugar, però sempre amb ells.
Suposo que, sense adonar-se’n, en aquell moment em van posar el cuc de la informàtica que encara no m’he tret de sobre. Era bonic, tenia llums i colors, botons i a sobre…estava prohibit tocar-ho !!!! En aquella edat que encara no et fixes amb les dones això devia ser lo més semblant a la pornografia.
Poques setmanes més tard només el meu germà gran i jo el feiem servir amb certa assiduïtat. La resta amb prou feines hi jugaven de tant en tant (mítiques nits de joc en familia amb l’extraordinari "Arabian Nights").
Jo també hi jugava però a més a més aprenia amb en Didac a programar (aquell BASIC super bàsic) i també a veure quines filigranes (poques) es podien fer amb aquella màquina.
Ara que fa 25 anys és un bon moment per fer un homenatge personal a la que va ser la porta d’entrada a aquest fantàstic món que funciona a base de 1’s i 0’s.
3 Comentaris
10 cls
20 if a>5 then go to 150
30 else go to 100
40 …
Jo també vaig fer BASIC! Un curset de 50 hores que em va ensenyar BASICament que els ordinadors no saben fer rès que tú no els hagis ensenyat abans (ep! que va ser una revelació molt important! els de les pelis ho feien de tot i tot sols i eren més putes que els humans!!) i que per fer un programa per jugar al 7 i 1/2 hi estaves un piló d’hores.
250 end
run
Syntax error
Ah! i jo anava amb spectrum64 per anar al revés del món. Potser per això tot el dia grapejo Macs en un món de PCs.
Si senyor. Quantes hores jugant al exploding fist, al arkanoid o a aquell de furgo que era un cartutxillu. I les ratlletes psicodèliques de quan els jocs carregaven… I pensar que el futur llavors es deia amiga i era tremendament increïble… "És com si moguessis el protagonista d’una pel.lícula de lo ben fet que està" deiem.
http://homepages.tesco.net/~parsonsp/html/way_of_the_exploding_fist.html
Em sumo a l’homenatge.