Els 50 anys del Camp Nou

Avui dia de la Mercè es celebren els 50 anys del Camp Nou.

He de dir que el primer dia que hi vaig entrar em vaig quedar bocabadat. Aleshores encara era del Barça (de futbol) i m’hi van portar uns veïns que n’eren socis. Les dimensions del camp són impressionants, i val la pena anar-hi encara que sigui un cop a la vida per conèixer una construcció sense comparació.

Aquell dia el Barça va perdre 0 a 1 amb l’Athletic de Bilbao. Era la temporada 82-83.

Aquest va ser l’inici de la meva sèrie de visites al coliseu culé i que presenta un balanç sorprenent.

Així de memòria recordo aquesta derrota amb l’Athletic Club (cosa que només s’ha donat 2 cops en els darrers 30 anys).

La meva següent visita va ser el 85-86 en un Barça – Espanyol que va acabar en 0 a 0 i amb un gol anulat a Orlando Gimenez (de xilena desde fora de l’area) que l’àrbitre va anular per joc perillós. L’Espanyol l’he vist un altre cop al Camp Nou, concretament la temporada 2004-05 quan van empatar 0 a 0 també i és el darrer cop que el Barça no ha marcat un gol a casa.

L’any 87-88 el meu tiet ens va portar a l’Andreu i a mi a veure un Barça-Las Palmas on semblava clar que la golejada seria d’escàndol. Doncs el resultat va ser 1 a 1. En 31 visites la Union només ha arrencat 3 empats de Can Barça.

Al 2000-01 vaig acompanyar a uns socis italians a veure un Barça-Celta. Resultat? Empat a 1.

Gampers n’he vist dos. Una victòria del Barça d’Stoitxkov per 3 a 0 davant l’Olympique de Marsella i un empat amb el Vasco de Gama.

També he vist victòries del Barça, però només en recordo tres. Una victòria el 84-85 per 6 a 0 davant el Murcia. Una victòria el 99-00 per 4 a 0 davant l’Athletic Club. Una victòria el 05-06 per 2 a 1 davant el Sevilla.

I les més impactants. La derrota per 0 a 3 davant el Sevilla que va acabar amb una mocadorada espectacular i Gaspart aguantant el tipus a la llotja després del partit, la victòria per 1 a 2 del Madrid el 03-04 després de més de 20 anys sense guanyar a Barcelona i per sobre de totes un 0 a 2 del Milan a la Copa d’Europa la temporada 2003-04 amb gols de Coco i Bierhoff.

En resum,

4 victòries culés
5 empats
4 derrotes

Si tenim en compte que el Barça deu haver guanyat un promig del 80-90% dels partits a casa no deixa de ser curiós que en el meu cas només ho hagi fet en un 30%.

Un tio amb sort

PD: Agrair a tots aquells que malgrat saber d’aquesta mala estrugança que porto encara m’hi convideu de tant en tant