Avui he anat a Madrid. No tindria massa d’especial si no fos per dues coses. Les convulsions de les darreres setmanes a la feina i que hi he anat amb el tren d’alta velocitat.
Aquests dies que l’inestabilitat s’està apoderant de molts sectors es fa complicat no tenir incertesa davant d’una jornada de reunions com la d’avui.
És difícil saber què passarà en els propers mesos i és en aquest moment de possible ansietat quan va molt bé passar un parell de dies a casa els pares. Quan ja havia perdut una mica la perspectiva de la vida pròpia enfilat en el tren d’alta velocitat que suposa treballar en aquest món de tecnologies i internets m’ha anat molt bé fer parada i fonda a casa els pares i fer una mica de memòria de com eren les coses quan la meva maleta i jo vam sortir per la porta i com són ara que entrem la meva maleta, jo i a més a més la meva dona, les meves filles i els meus "assuntillus".
En aquest món que viatja tan depressa és fàcil tenir sensació d’estancament si no passen coses meravelloses durant un o dos mesos, però la realitat va a un altre ritme i no està malament parar-hi atenció de tant en tant.
Tot i això, queda demostrat que un dels grans avantatges d’aquesta "alta velocitat" en la que estem instal·lats és poder anar de Barcelona a Madrid en un obrir i tancar d’ulls i aprofitar el viatge per seguir avançant feina.
Un Comentari
Jo el vaig estrenar aquest cap de setmana, el tren.
Les reflexions sobre on et va portant la vida,com eres, què esperaves, quina és la teva realitat a mida que et fas gran,l´anàlisi dels fets que t´han portat fins aquí,etc., també me les faig sovint.
Deu ser la Primavera!
Ja veus que una vegada més coincidim.